La meva experiència amb l’avaluació és complicada i variada, complicada perquè algunes vegades no ens hem dut massa bé, i variada perquè se m’ha avaluat de moltes maneres diferents i tenint en compte molts aspectes diversos. Pel que fa als enfocaments de l’avaluació, crec que n’he experimentat de tots els tipus. Mentre que a la primària i a la secundària era una mescla, ja que es volien aconseguir uns objectius, però també es valorava que l’alumne progressés. A l’ESO es feia una avaluació continuada, i era mel perquè si aprovaves el darrer trimestre i els altres suspenies, et quedava aprovat.
A l’escola el que utilitzàvem quasi sempre era una avaluació qualitativa, mentre que a la universitat és més quantitativa. L’autoavaluació és el sistema avaluatiu que menys he fet servir, el que sí que em va passar era que a religió el professor, que era capellà, ens demanava que ens poséssim la nota respecte al que nosaltres trobàvem, si ens sabíem les paràboles, si ens portàvem bé… però després ell deia que n’opinava.
La majoria de proves que he fet han estat proves d’aprenentatge, assoliment o competència, tot i que també n’he fet diagnòstiques. A l’escola fèiem “proves inicials” per saber com anàvem a començament de curs, i també he fet proves d’adscripció sobretot en escoles d’idiomes.
En les classes d’anglès de l’institut l’instrument per excel·lència era l’examen on apareixien diversos exercicis fotocopiats del llibre pel professor, que normalment feia un collage i al final havies de fer una redacció. També recordo que cada any un parell d’amigues ens presentàvem a l’Institut Lul·lià per fer l’examen d’anglès. L’examen constava d’un seguit de proves i la final era l’oral que tothom temia moltíssim. Recordo que tots esperàvem en un passadís, (allò pareixia una nominació d’OT) quan sortia un home hi deia qui havia de passar, els “no-nominats” respiràvem airosos fins que tornava aparèixer aquell home i deia el teu nom. També vaig tenir un professor que si no contestaves en bolígraf vermell les preguntes de l’examen, no el podies entregar .Cinc minuts abans de la prova els bolígrafs vermelles es cotitzaven al preu del petroli.
La veritat és que he patit moltes avaluacions, massa pel meu gust.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola Cati!
d'aquesta entrada, em quedo sense dubte amb la part final, i si he d'escollir una frase, em quedo amb la darrera: "La veritat és que he patit moltes avaluacions, massa pel meu gust."... crec que mai podré estar tan d'acord amb tu jajaja.
Veig que tu també has experimentat, més o menys, tots els tipus d'evaluació. Suponso que també serà el cas de la resta de gent, i suposo també que és normal, ja que tots hem pasat més o menys per les mateixes experiències: escola, institut, selectivitat, escoles d'idiomes, entrar a la Pompeu,...
Per cert, molt bo això de la nominació d'OT... bé, molt bo la manera com ens ho expliques, perquè suposo que l'experiència no et va fer (havia escrit "fa ver" jajaja) gens de gràcia jejeje. Així m'agrada!! L'humor sempre és bo!!
Publica un comentari a l'entrada