el paper del professor

Suposo que com tots vosaltres la meva experiència amb l’ensenyament de llengües va començar a l’escola, a parvulari però jo quasi no me’n recordo. Quan aprenia castellà o català no sentia que aprengués una llengua, sinó que em pareixia que aprenia a escriure, a llegir, a fer redaccions... com si la llengua formés part de mi. Per aquest motiu, el primer cop que vaig notar que m’ensenyaven una llengua va ser el dia de la primera classe d’anglès. Recordo que va ser mel! Només fèiem els colors, els dies de la setmana, els nombres i activitats manuals... m’encantava. Crec que aquell any em vaig “enamorar” dels idiomes. La mestra era molt jove i simpàtica i quan vaig arribar a casa després del primer dia li vaig dir a ma mare que volia ser professora d’anglès. Pareixia súper divertit estar tot el dia classe amunt classe avall fent murals per penjar a la paret, dibuixos i poca cosa més. Tot el contrari que els professors de castellà o de matemàtiques sempre amb les multiplicacions i amb els dictats!

Van passar els anys i l’anglès em seguia agradant però no tant com aquell primer dia, és clar, el primer dia jo no sabia que després dels colors i els nombres vindrien els temps verbals, els phrasel verbs, les passives... A l’ESO vaig començar alemany, la meva professora era una dona casada amb un alemany, que sabia defensar-se però que mai estava segura del gènere de les paraules, que no ens sabia explicar res més que el present i que tenia molt mal geni. Era la típica professora que sempre es queixa del seu sou, dels seus alumnes... Les classes eren molt avorrides i d’alemany no en vaig aprendre gens. En canvi, la professora d’anglès d’aquells anys eren una crack, sabia un munt d’anglès, havia viscut a Nova York i a tots ens encantaven les seves històries i anècdotes. Na Neus va ser qui em va animar a fer traducció, anar a Barcelona, conèixer gent i la veritat és que li agrairé sempre.

Crec que a l’hora d’ensenyar hi té molt a veure el professor (després de l’alumne, és clar). És molt important la manera com se’t presenta la matèria, les activitats, les tasques. A tots ens ha passat que ens hem matriculat en una assignatura que semblava molt interessant i quan el primer hem conegut el professor o la seva metodologia, ens ha decepcionat bastant. A veure si hem aquesta assignatura tenim sort!!!