La veritat és que durant la meva vida com a estudiant mai m’havia plantejat que hi hagués metodologies o, més ben dit, que cabés la possibilitat de que els meus professors escollissin una metodologia o una altra en les seves classes. Mai ho havia pensat. L’altra dia parlava amb una companya sobre si realment hi deu haver una metodologia adequada per ensenyar a alumnes de quart d’ESO que ja estan cansats d’estudiar i passen de l’assignatura. I me’n vaig adonar que ser professor no és només escollir una metodologia o una altra, sinó més difícil, aplicar-la.
Els meus professors van escollir diferents metodologies perquè jo aprengués idiomes. En les classes de llatí i grec clarament es tractava de classes basades en la metodologia gramàtica-traducció. En aquestes classes la majoria dels exercicis que fèiem eren traduccions de textos i oracions sobre les cultures llatina i grega, escrites en un llenguatge formal i literari. Pel que fa al mètode directe, un estiu vaig anar un mes a Anglaterra a aprendre anglès i les classes van ser molt orals, és a dir, ens feien parlar entre nosaltres, ens ensenyaven cançons que havíem d’aprendre de memòria...
L’enfocament oral i situacional en què s’inicia l’aprenentatge amb oralitat crec que mai l’he utilitzat, però seria interessant ja que en totes les llengües que sé on menys tinc problemes és a l’oral. Respecte al mètode comunicatiu, trobo que aquest mètode és molt interessant i crec que és el que vaig fer servir en l’aprenentatge del català. En les classes català sovint ens feien adoptar situacions reals com escriure una carta per fer reclamacions, sol·licituds...
En referència als treballs per projecte, en anglès cada any publicàvem una revista que fèiem entre tots i en alemany vam fer un curt. Aquestes classes van ser mel, ens vam divertir molt i a la vegada vam aprendre bastant. Aquest mètode va resultar molt eficient, i també el mètode d’immersió lingüística. Quan tenia dotze anys vaig estar un mes aprenent anglès a un llogaret de Conca on només es parlava anglès, va ser una experiència magnífica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Cati,
cuatro años de carrera y no sabía que tú también has hecho griego :O... y si me lo has dicho, comprobado queda que mi memoria nunca me falla, ¿no? jeje ... supongo que como todos... he tenido la misma misma misma experiencia con el griego y el latín, y me hacía gracia que cuando decía que estudio estas lenguas en el bachillerato, todos me respondían: "qué bien, y ¿cómo se dice hola, qué tal, adiós, etc.?" ¬¬' y creo que no me tomaban en serio cuando les explicaba el método que seguía jejeje... en fin, es lo mismo que cuando dices que estudio "Trad. e Interp." y piensan en el teatro :P ... esto es "overambuigüedad" ;) jijiji ... nos vemos el lunes,
un beso,
Liana
hola Cati!
Pensava que ja t'havia comentat en aquesta entrada, però veig que no. Bé, doncs comento ara!
Jo no vaig ni grec ni llatí a l'institut, però pel que veig el mètode que es feia servir és mític: tothom el coneix, tothom l'ha gaudit/patit jeje.
Pel que fa als treballs per projecte que expliques, em semblen molt bona idea. Com comentes al començament d'aquesta actualització, crec que és difícil en senyar, sobretot en un cas com el que comentes, en que els alumnes potser no estan gaire interesats en l'asignatura. Per això, m'ha cridat sobretot l'atenció el curt que vau rodar a classe d'alemany. Em sembla que és una bona manera de tenir contenta a la gent més interessada i també a la no tan interessada: encara no conec ningú qu no rigui en aquest tipus d'experiència jeje.
A mi em va tocar fer un curt a 1r d'ESO i encara ric quan recordo el meu paper de narradora jajaja.
Et seguiré comentant les altres entrades tan aviat com pugui!!
Ciaooo
Hola!
Cati, parece que tu experiencia es muy similar a la de todos y que cada lengua tiene su tradición metodológica. A mí también me enseñaban griego y latín con el método gramática-traducción. Y parece que la enseñanza del inglés, sobre todo la de fuera del colegio, tienden a métodos comunicativos y directos. Sin embargo, yo no he experimentado ninguna actividad de proyecto como la que cuentas que hiciste en clase de inglés, y ya me gustaría haberla hecho porque debía ser muy entrentenida.
Por otro lado, creo que tienes toda la razón en eso de que tiene que ser una tarea muy dificil aplicar una metodología a niños de 4 de ESO que no tienen interés por la asignatura. Por esto, pienso que es muy importante innovar con otras actividades y centrarse en todos los aspectos de la lengua que siempre es mucho más ameno que hacer sólo gramática.
Un beso!
Cinta
Ei Cati!
Sembla que tots em après llatí i grec amb el mètode de la traducció, de fet, era un dels exercicis més importants de la selectivitat. D’altra banda, trobo molt interessant l’experiència d’alemany que expliques amb el mètode per projectes, ja que m’hagués agradat experimentar un com aquest a mi també.
Tens molta raó quan dius que el més difícil, per un professor, és saber aplicar una metodologia depenent dels alumnes: no és el mateix ensenyar anglès als nens de quart d’ESO, ja que només un 10% dels alumnes estan interessats en aprendre la llengua, que a un grupet d’adults que realment volen aprendre anglès.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada